El culte a la ficció

"El cinema són 24 mentides per segon a la recerca de la veritat"

Michael Haneke

Al cinema hi veiem 24 fotogrames per segon. Cada minut, 1.440 imatges. 86.400 cada hora. Amour dura 2h i 7 min, és a dir, 182.880 fotogrames. La quantitat és tan immensa que òbviament al cinema no els podem percebre individualment; fins i tot costa fer-se'n una idea gràfica. El que realment percebem és cada conjunt de fotogrames, cada pla o presa, la unitat audiovisual més petita i significativa, que comença quan el càmera prem el disparador i acaba quan el deixa anar. Veiem la filmació ininterrompuda d'una mateixa realitat, una unitat d'espai-temps, ara sí, perceptible als nostres ulls. Del conjunt de plans en diem escena, i del conjunt d'escenes, seqüència; del pla que no s'atura, pla seqüència; i amb la suma de fotogrames, plans, escenes i seqüències n'obtenim una pel·lícula, tècnicament una sèrie d'imatges que quan es projecten en una pantalla de forma consecutiva creen la il·lusió òptica d'imatges en moviment. És a dir, un error de percepció provocat per una aparença.

Aixó és, doncs, una pel·lícula, el fruit d'un error. Una quimera, una fantasia. Cada enquadrament, una nova realitat fictícia. D'aquí el seu valor. Mentides que expliquen veritats. Centenars de milers de mentides desfilant davant nostre que ens mostren noves realitats. I lluny de fugir-ne, ens deixem enganyar, i volem ser-ne còmplices. "El cinema és un mecanisme d'empatia", diu Mark Cousins, conèixer milers de solucions, posar-nos en milers de pells, sentir que hi vam ser. I quan ens deixem endur, abandonem la nostra veritat, ens n'alliberem i ens emocionem. Perquè si la veritat ens sotmet, la ficció ens allibera.

Cadascú de nosaltres som protagonistes d'una sola vida. Els escenaris ens són limitats, com ho són els punts de vista, els enfocaments, els centres d'interès, les mirades, fins i tot les textures, els colors. La vida és experiència; l'experiència, coneixement; i el coneixement, metafòric. Benvinguda sigui, doncs, la ficció: com la vida mateixa però multiplicada per mil.

Aquest espai convida a practicar el culte a la imatge, al cinema, a les manifestacions culturals audiovisuals com a font de coneixement. Comprendre com s'han creat, els elements que posen en joc, les tècniques, els mecanismes que hi intervenen, etc., ens ajudarà a entendre'n la seva dimensió. Conèixer-ne els referents, gaudir de la comprensió d'una imatge, d'una escena o d'una pel·lícula ens permetrà compartir-ne els significats, els dubtes, les interpretacions. D'aprendre i gaudir de la mentida, de practicar el culte a la ficció.